tag:blogger.com,1999:blog-63665290923554912742024-03-14T07:07:15.592+01:00ROMANCE del ROMANCEBENVINGUTS! ESTE ÉS EL RELAT DEL MEU VIATGE VERS EL ROMANÇ NEOLLATÍ, LA LLENGUA COMUNA DE TOTES LES LLENGÜES ROMÀNIQUES. VOLEU UNIR-VOS?Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-11361862894843784642011-07-13T23:13:00.007+02:002011-07-14T14:26:55.631+02:00QUINTO ANNIVERSÁRIOFon durant les vacances estivals de 2006 quan, visitant la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat de Valéncia, descobrí el "mapa del tresor", un tresor que jo havia estat imaginant des de la meua adolescència. El mapa consistia en dos llibres que trobí en la secció de lingüística romànica: un <span lang="AF">manual de fonètica històrica comparada (<i><a href="http://books.google.es/books?id=omtfAAAAMAAJ&q=%22A+Comparative+Study+of+Romance%22&dq=%22A+Comparative+Study+of+Romance%22&hl=ca&ei=nRYeTrHgENTogQfgx8X6CQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA">A Comparative Study of Romance</a>, </i>de Frede Jensen</span>) i un mètode d'intercomprensió (<span lang="AF"><a href="http://books.google.es/books?id=MxHwOQAACAAJ&dq=EuroComRom+-+Els+set+sedassos&hl=ca&ei=yhYeTtbbIorMgQfo9ujSCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA"><i>EuroComRom - Els set sedassos</i></a>, de Horst Günter Klein et alii</span><span lang="AF"></span><span lang="AF">). </span> I el camí que a mi em marcaven conduïa al següent tresor: un estàndard comú per a totes les llengües romàniques.<br /><br />Immediatament, i amb una il·lusió infatigable, emprenguí una aventura que dura ja mitja dècada i que m'ha canviat la vida. Vaig partir el dia 14 de juliol d'aquell any, a les 0:45h de la matinada, quan creí el document digital més antic que conserve, titolat "NEOLATINO". Este, dos mesos després, tenia ja una extensió de 20 pàgines i incloïa la primera frase que he escrit en neollatí (<span lang="AF">“Eo so Jorge e amo lo latino moderno”), i diverses taules amb informació bàsica sobre les llengües romàniques</span> i els primers esborranys (encara molt incipients) de sons, morfologia, sintaxis i lèxic neollatins.<br /><br />A hores d'ara, "NEOLATINO" no és només un fitxer desat al meu ordinador, sinó una carpeta que inclou desenes de documents organitzats en múltiples subcarpetes. I aquells incipients esborranys s'han convertit ja en una primera proposta de codificació: la gramàtica i el diccionari essencials del romanç neollatí, que prompte podran ser ja difosos. A més, a Internet hi ha diverses pàgines dedicades al projecte, on col·labora un grupet de persones de distints països.<br /><br />Fora del món digital, esta aventura m'ha portat a nous llocs, on he començat uns nous estudis universitaris i he realitzat nous treballs, i m'ha permés conéixer a noves gents.<br /><br />Gràcies a tots els que recolzeu el projecte, ja siga animant-me a continuar amb ell, o fins i tot col·laborant activament. Moltas grázias!<br /><br />I l'aventura continua!!<br /><br />Jordi Cassany, 14 de juliol de 2011. 0:45h.Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-83816196054023706772010-10-08T22:59:00.004+02:002010-10-09T00:54:09.518+02:00LA Z INIZIALEEn italià el grafema 'z' pot representar tant l'africada alveolar sorda [ts] com la seua corresponent sonora [dz]. A principi de paraula, la 'z' italiana es llig bé [dz], bé [ts] o bé admet les dos lectures segons el cas. En un diccionari de 25.000 entrades trobem les següents paraules italianes començades per 'z':
<br />
<br /><ul><li>Mots on la 'z' inicial es pronuncia [dz]: zafferano, zaffiro, zaino, zanzara, zavorra, zeffiro, zelo, zero, zizzania, zona, zonzo, zoologia.</li></ul> <ul><li>Mots on la 'z' inicial es pot pronunciar [dz] o [ts]: zampillare, zampogna, zimbello, zinco, zingaro, zitella.</li></ul> <ul><li>Mots on la 'z' inicial es pronuncia [ts]: zampa, zappa, zecca, zeppa, zio, zitto, zoccolo, zolfo, zoppo, zucca, zucchero, zufolare, zuppa. </li></ul> Si mirem l'etimologia dels que es pronuncien amb [dz] tenim que:
<br /><ul><li>Molts mots tenen un ètim llatí començat per 'z' i d'origen grec [dz]: zeffiro (lat: zephyrum), zelo (lat.tard: zilum), zero (lat.med: zephirum), zizzania (lat.tard: zizaniam), zona (lat: zonam), zoologia.
<br /> </li><li>Un parell tenen un ètim començat per [z] (?): zafferano (àrab: zafaran), zaino (longobard: zainja),
<br /> </li><li>Un parell tenen un ètim començat per [s]: zaffiro (lat.tard: sapphirum), zavorra (lat: saburram),
<br /> </li><li>Un parell són d'origen onomatopiec: zanzara, zonzo.
<br /> </li></ul> Si mirem l'etimologia dels que es pronuncien amb [dz] o [ts] tenim que:
<br /><ul><li>Mots amb ètim començat per [ts]: zimbello (occità antic: cembel), zinco (alemany: Zink), zingaro (grec: atsinganoi), </li><li>Mots amb ètim començat per [s]: zampogna (grec: synfonia), </li><li>Mots d'ètim incert: zampillare</li></ul> Si mirem l'etimologia dels que es pronuncien amb [ts] tenim que:
<br /><ul><li>La majoria de mots tenen ètims començats per [s]: zoccolo (lat: socculum), zolfo (lat: sulphur), zappa (lat. tard: sappa), zecca (àrab: sikka), zucchero (àrab: sukkar), zufolare (lat. vol: sibilare), zuppa (gòtic: *suppa).
<br /> </li><li>Uns pocs, d'origen no llatí, tenen un ètim començat per [z]: zampa (longobard: zanca), zeppa (longobard: *zippa).</li><li>Un parell de mots tenen altres origens: zio (grec: theios), zitto (origen onomatopiec).
<br /> </li></ul> Vist tot això crec que:
<br /><ul><li>Els cognats neollatins dels mots que tenen ètims començats per [s] haurien de mantindre eixe so (descartant el so [ts] italià) i escriure's amb 's' si així ho fa la majoria de romanços: sòcco, solfore, sappa, súccaro, soppa. </li><li>Els cognats neollatins dels mots que tenen ètims grecs començats per 'z' [dz] haurien de mantindre eixe so africat sonor [dz] i la grafia 'z': zèro, zelo, zoologia, zona, zèfiro.
<br /> </li><li>Els cognats neollatins dels mots que tenen ètims començats per [z] o [ts] es pronunciaran generalment [dz] i s'escriuran amb 'z' (zafarano, zíngaro, zinco). Algun mot amb ètim començat per [ts] mantindrà eixe so escrit 'ts' (tsar).
<br /> </li></ul> Segons açò, el so [dz] s'escriuria 'z' a inici de mot (ex. zèro) i 'dz' dins de mot (ex. admòrdzo). Per tant, la lletra 'z' es llegiria [dz] a inici de mot (ex. zoològico) i [ts] dins de mot (ex. fòrza). Si fóra necessari grafiar el so [ts] a principi de paraula es podria usar el dígraf 'ts' (ex. tsar).
<br />
<br />D'esta manera fariem servir una mateixa lletra 'z' per als sons [dz] i [ts], com l'italià. Però a diferència d'esta llengua, on no es pot predir si eixa lletra representa un so o altre en un cas concret, en neollatí s'evitarien confusions gràcies a l'ús del dígraf 'dz' en els poquíssims casos on apareix el so [dz] en interior de mot, i el dígraf 'ts' en els poquíssims casos on apareix el so [ts] a principi de mot. És cert que introduïm dos dígrafs 'dz, ts' amb poca tradició, però crec que això és millor que introduir una nova lletra 'ç' per al so [ts], que apareixeria amb molta freqüència.
<br />
<br />Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-65729338745575985802010-10-06T21:41:00.004+02:002010-10-07T00:00:57.916+02:00LO NEOLATINO DE ANDRÉ SCHILD<!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: center;" align="center"><span lang="AF">NEOLATINO DE ANDRÉ SCHILD</span></p><span style="" lang="AF">“NEOLATINO. Regular, simple, and far easier to learn than Latin, this language was published in outline in 1947 by André Schild, of Basle, Switzerland.</span> [An example of the language follows]<div style="text-align: justify;"><span style="" lang="AF"><blockquote>Tristan Bernard, l’autore humoristico, haveva un die prendito plaza con un amico in un vagone de prima classe por andar a Versailles. Ile accendé imediatamente un bon cigarro que comenzá fumar con visíbile satisfaccione. Alora un seniore intrá e disse in un ton irritato a Tristan Bernard jectar lo cigarro o andar in un altro compartimento. Nula responsa. Lo seniore inconoscito repeté sua demanda, ma in vano. Fori se pro indignacione, ile se precipitá éxter lo compartimento e retorná alcún momento pos con lo conductore. “Quelo seniore ha nequo a dicer iqui,” disse alora Tristan Bernard, “ile ha un biliete de secunda classe, ed esta es la prima classe.” Confuso e furioso, lo pasajero devé presentar suo biliete al conductore ed acompaniar lo imediatamente in un compartimento de secinda [sic] classe. Quando ile se have andato, l’amico de Tristan Bernard lo questioná come ile haveva potito saver que era un bibliete de secunda classe. “Ilo saliva es [sic] la tasca de suo gilete,” respondé Tristan Bernard, “e yo vidi que ilo era del mesmo colore qua lo mio.” </blockquote></span></div><p class="MsoBodyText" style="text-indent: 35.4pt;"></p><p class="MsoBodyText" style="text-indent: 35.4pt;"><span style="" lang="AF"></span></p> <p style="text-align: right;font-family:arial;" class="MsoBodyText"><span style="" lang="AF"></span><span style="font-size:100%;"><span lang="AF" style="font-family:arial;">Percival, Walter: <i><a href="http://books.google.es/books?id=EEYEAAAAMBAJ&pg=PA29&lpg=PA29&dq=%22Andr%C3%A9+Schild%22+Neolatino+1947&source=bl&ots=cE-8UbNry1&sig=9Vtl3jCYAz_gIl9vLYwG-u68Srk&hl=ca&ei=NtGsTObCNseQjAfd3PzNCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBcQ6AEwAA#v=onepage&q&f=true">...No! A ‘Made’ Language Is Preferable</a> </i></span><span lang="AF">en “The Rotarian. An international magazine”, Maio 1950. </span></span></p><div style="font-family: arial;"> </div><span style="font-size:100%;"><span lang="AF" style="font-family:arial;"> </span></span> <p class="MsoNormal"><span lang="AF"></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="AF">En l’article <i><a href="http://eo.wikipedia.org/wiki/Neolatino_%28Schild%29">Neolatino (Schild)</a> </i>de la Wikipedia en esperanto apareix el següent exemple, extret de Stevenson, R.L., <i>Gulielmo del molino. La planura e las stelas</i> (traduction per H.Littlewood, in Neolatino de André Schild):</span></p> <blockquote><p style="text-align: justify;" class="MsoBodyText"><span style="" lang="AF">“La [sic] relaciones sempre plu extensas inter le [sic] naciones, gracias a la radio ed a l'aviacione, facen lo problema de la lingua auxiliare actuale. La tentativa introducer come medio de intercomprensione una lingua nacionale come p. ex. francese od anglese, remanerá una utopiá, pro que las rivalitates inter los populos son tropo grandes por que uno se incline devante l'altro adoptando una lingua concurrente.”</span></p> <p class="MsoBodyText"><span style="" lang="AF"></span></p></blockquote><p class="MsoNormal"><span lang="AF"> I segons una publicació de l'any 1977, el neolatino de Schild era en aquell moment l'única llengua auxiliar de base románica que incloia la distinció de gènere:<br /></span></p> <div style="text-align: justify;"><span lang="AF"><blockquote>“Two genders are known in the Romance languages: masculine and feminine. In the majority of the Neo-Romance planned languages (with the exception of Neolatino, presented in 1947 by André Schild), there is no grammatical gender.”</blockquote></span></div><p class="MsoNormal"><span lang="AF"></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"><span lang="AF"> Bernasconi, Edo: <i>“<a href="http://donh.best.vwh.net/Languages/novlatin2.html">The Neo-Romance Languages</a>” </i>en <em>Esperanto aŭ Interlingua? </em>1977 </span></p><span style="text-decoration: underline;"></span><span lang="AF">S</span><span style="" lang="AF">obre l'autor podem llegir en la pàgina del </span><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><span lang="AF">“Centre de documentation et d’étude sur la langue internationale” (<a href="http://auxilingua.org/p_AndreSchild.html">CDELI</a>):</span> <span style="" lang="AF"></span> <div style="text-align: justify;"><b><span lang="AF"></span></b></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><blockquote><div style="text-align: justify;"><b><span lang="AF">“André Schild</span></b><span lang="AF"> (1910 - 13 de julio 1981): Interlinguista suisse, ex-functionario in le Universala Esperanto Asocio in Geneva. Publicava su systema Neo-latin ma presto adhereva al movimento pro Interlingua e deveniva co-fundator del Union Mundial pro Interlingua. Al fundation le 28 de julio 1955 in Tours, Francia, ille esseva eligite prime secretario general del UMI (1955-1958). Redactor del prime organo official del UMI, "Circular al cognoscitores e amicos de Interlingua" (22 de februario 1954), "Circular al prime membros del UMI" (26 de maio 1954), "Lista del membros (augusto 1954), "Bulletin del Union Mundial pro Interlingua" (octobre 1954, januario, martio e junio 1955) e "Union Mundial pro Interlingua (UMI) - bulletin publicate per le Secretariato General" (augusto 1955). Redactor lingual de "Le Currero del Mundo" (septembre-decembre 1955 a augusto 1957) e a "Bulletin de Interlingua" (septembre 1957 a junio 1959). Ille publicava le manual "Interlingua in 20 lectiones" in francese, italiano e germano. Ille redigeva quasi tote le texto del grande dictionario germano-interlingua. - Rememoration in "Currero" no. 66/1981”</span><br /><span lang="AF"></span></div><span lang="AF"><br /><blockquote></blockquote><br /></span></blockquote><span lang="AF"></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;" align="right"><span style="" lang="AF"></span><span style=";font-family:";font-size:12pt;" lang="AF" ></span></p>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-76007885826813876482010-10-02T00:50:00.006+02:002010-10-02T02:02:32.632+02:00LO PESCE EN LA PISCINADes de la "reforma ortogràfica" d'este març (que aprofita que la lletra <h> 'h' té una llarga tradició en la Romània com a "nota" per marcar que la lletra precedent no té el valor habitual) venim escrivint sistemàticament amb el dígraf <sh> 'sh' el so [<span style=";font-family:";font-size:10pt;" lang="AF" >ʃ</span>], tant si prové del llatí SC+e/i ('créshere, peshe'), com de X ('eshire, seshanta'), XS ('eshucare'), SI+vocal ('camisha, casho') o SCI+vocal ('asha') . Això ha simplificat l'ortografia neollatina en gran manera, però té certs inconvenients:<br /><ul><li>el dígraf 'sh'<sh>, a diferència dels altres que hem introduït ('nh, lh, ch, gh'<nh,>), no està actualment present en cap dels grans romanços, i si bé no és desconegut en la Romània (s'usa, de fet, en l'occità gascó) l'associem molt a una llengua no romànica, l'anglés. </nh,></sh></li></ul><ul><li>ha introduit en la flexió d'alguns verbs com 'unire' i 'náshere' una alternànça gràfica <sh>'sc/sh'<sc> entre diverses persones (uni<span style="font-weight: bold;">sc</span>o, uni<span style="font-weight: bold;">sh</span>e, na<span style="font-weight: bold;">sc</span>o, na<span style="font-weight: bold;">sh</span>e) i temps (uni<span style="font-weight: bold;">sh</span>e, uni<span style="font-weight: bold;">sc</span>a, na<span style="font-weight: bold;">sh</span>e, na<span style="font-weight: bold;">sc</span>a), alternància que en italià no es dóna. </sc></sh></li></ul><ul><li>ens força a escriure 'pishina, ashensore, deshéndere', quan totes les llengües grafien eixes paraules amb 'sc'<sc>. </sc></li></ul><br />Ara he vist que eixos inconvenients poden evitar-se si representem el so [<span style=";font-family:";font-size:10pt;" lang="AF" >ʃ</span>] davant de les vocals 'e, i' amb el dígraf 'sc'<sc>, com fa l'italià. D'esta manera recuperem la regularitat gràfica en eixos verbs "incoatius" (uni<span style="font-weight: bold;">sc</span>o, uni<span style="font-weight: bold;">sc</span>e, na<span style="font-weight: bold;">sc</span>o, na<span style="font-weight: bold;">sc</span>e) així com en alguns derivats (pe<span style="font-weight: bold;">sc</span>e, pe<span style="font-weight: bold;">sc</span>are), usem la grafia general en paraules com 'piscina, ascensore, descéndere', i de pas reduïm a molt menys de la meitat l'ús del dígraf 'sh'<sh>, que només s'escriuria davant de les vocals 'a, o, u' ('seshanta, casho, eshucto').</sh></sc></sh></h>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-28716238577385440252010-09-19T00:38:00.006+02:002010-09-25T14:40:51.175+02:00DIPTONGOS E HIATOSHaio trovato un estúdio molto interessante sopre la evoluzione de las sequenzias vocálicas del <span style="font-family:georgia;">latino al romance: </span><a style="font-family: georgia;" href="http://www.dartmouth.edu/%7Elinguist/faculty/Chitoran_Hualde_Ph07.pdf">From hiatus to diphthong</a><span style="font-family:georgia;">, de Ioana Chitoran e J. Ignacio Hualde. Hi potemos l</span><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><span style=";font-family:georgia;font-size:12pt;" lang="AF" >è</span><span style="font-family:georgia;">gere:</span><br /><br /><blockquote>In Late Latin there was a process of contraction whereby /i/ and /e/ in hiatus before another vowel became [j]. This glide, in turn, palatalised most preceding consonants, e.g. PALEA > *palja > paʎa ‘straw’ (It. paglia, Port. palha, Fr. paille, Sp. paja). In this paper we are concerned with words containing sequences that remained unaltered after this process had run its full course, or were incorporated into the lexicon at a later stage.<br /><br />In Classical Latin vowel sequences of rising sonority as in CLIENS ‘client’, ITALIA, were always heterosyllabic.<br /><br />Romanian is the one [Romance language] with the most robust diphtong/hiatus contrast. (...) Wheter a given lexical item contains a diphtong or a heterosyllabic [hiatus] séquense is generally predictiable from etymological considerations. Sequences of vocoids of rising sonority are realised as diphthongs if they come either from the breaking of lower-mid vowels, or from the palatalisation of laterals. Latin sequences in hiatus have not contracted to diphthongs in any position (ITALIA > [itáli.a] ‘Italy’, MEDIANA > [medi.ána] ‘median’). The only lexical exception known to us is [djavol] ‘devil’ from Latin DIABOLU. (...) Romanian therefore appears to be a conservative Romance language in this respect.<br /><br />In French, unlike Romanian, the sequences of vocoids under discusión are quite systematically syllabified as diphthongs.<br /><br />[In Spanish] the vast majority of words with etymological heterosyllabic sequences nowadays have lexical diphtongs, which is the unmarked or regular syllabification of iV sequences. [But] diphthongisation has been prevented [exceptionaly, and with dialectal variation] under the initality and stress conditions, as in [DIABOLU > di.áblo, CLIENTE > cli.énte, CREARE > cri.ár, TRIUMPHU > tri.únfo].<br /><br />In Portuguese there is no diphthong/hiatus contrast. The general pattern is syllabification in hiatus, with optional gliding occurring in colloquial speech, mostly in post-tonic position, as in palác[ju] ‘palace’, glór[ja] ‘glory’. It has been noted that in this respect Portuguese is strikingly different from Spanish, French, and Italian.<br />We would like to suggest that this difference between Portuguese and Spanish is related to the fact that Portuguese lacks other historical sources of diphthongs. Unlike Spanish and French, mid vowels did not undergo breaking in Portuguese.<br /><br />It is well known that hiatus is dispreferred cross-linguistically. Evidence for avoiding hiatus by proceses such as diphthongisation, vowel elisión, glide or consonant epéntesis, is quete overwhelming. In the case of high-nonhigh vowel sequences a very common sound change is the reclassification of heterosyllabic sequences (i.V) as tautosyllabic diphthongs (jV).<br /><br />In a language like Portuguese or Catalan, for example, where there are no independent prevocalic glides from other sources to act as additional attractors, the stable articulatory structure of the diphthong may alone have an effect on hiatus sequences. In Portuguese gliding is occasionally possible in casual, colloquial speech. In this sense, the diphthong can be said to constitute a phonetically more natural structure.</blockquote><br />Secondo toto questo, credo che en neolatino hi deveria havere una distinzione entre [j]V (ex. <span style="font-style: italic;">sapia</span>) e [i]V (ex. <span style="font-style: italic;">història</span>). Havemos [j] onde ja era presente en lo latino volgare, e [i] en préstetos posteriores del latino. Opzionalmente se pòte fácere un diptòngo pòs síllaba accentuata (ex. <span style="font-style: italic;">historia</span>).Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-58049382261835536232010-09-09T19:09:00.019+02:002010-09-19T01:40:25.556+02:00REDOPLAMENTO FONOSINTÁCTICO<p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">Dès una perspectiva non italiana se pòte crédere che las consonantes geminatas son un arcaismo superfluo. Provaraio de mostrare che non è cosí.
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">Las consonantes doples non se han perduto en tota la Románia ni sopreviven solamente en qualche dialècto isolato. Se conservan con plena vitalitate en un romance tanto importante como lo italiano. En consequenza non son arcaicas.
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">Lo romance neolatino non pòte convèrgere las consonantes doples con las simples perche non han la metéssima evoluzione en la maioria de romances (menos en romeno). En italiano e sardo se conserva la differenza entre doples e simples. En la Románia occidentale las consonantes doples, en generale, se simplifican mais las consonantes simples pòten, per exemplo, sonorizar-se. En consequenza, lo mantenimento de las consonantes doples en neolatino non è superfluo per la maiioria de romanófonos:
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">La 'cc' <cc> de neo. 'bocca' indica a los parlantes occidentales che en loros romances questa parola pòte havere una <c> simple, como en cas. 'boca'.
<br />La <c> 'c' de neo. 'acora' indica a los parlantes occidentales che en loros romances questa parola pòte havere un <g>, como en por. 'agora'.
<br /></g></c></c></cc></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">La 'tt' de neo 'botta' > cas. 'bota'.
<br />La 't' <t> de neo 'cata' > cas. 'cada'.
<br /></t></span></p><p style="font-family:lucida grande;"><span style="font-size:100%;">Etc.
<br /></span></p><p style="font-family:lucida grande;"><span style="font-size:100%;">La <nn> 'nn' de neo. 'anno' indica a los parlantes del castellano e lo catalano che questa parola pòte havere una palatalizazione en loros romances, como en cas. 'año'.
<br />Análogamente, la 'll' <ll> de neo. 'castèllo' indica la palatalizazione del cas. 'castillo'.
<br /></ll></nn></span></p><p style="font-family:lucida grande;"><span style="font-size:100%;">La <rr> latina se conserva en castellano e catalanao, per exemplo.
<br /></rr></span></p><p style="font-family:lucida grande;"><span style="font-size:100%;">Conservando las consonantes doples lo romance neolatino representa melhore la diversitate del romance. E se conservamos las consonantes doples en lo vocabulário heretato, per coherenzia devemos conservar-las en los cultismos.</span></p><p style="font-family:lucida grande;"><span style="font-size:100%;">Secondo M. Payne (en </span><span style="font-style: italic;font-size:100%;" >Phonetic variation in Italian consonant gemination</span><span style="font-size:100%;">
<br /></span><span style="font-style: italic;font-size:100%;" >Elinor</span><span style="font-size:100%;">), hi ha los sequentes tipos de consonantes longas en italiano estándarde:
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">
<br />1) word-internal, lexically contrastive, with phonemic status
<br />e.g. pappa [p'ap:a] ‘mush’
<br />2) word-initial or internal, ‘inherently long’ when intervocalic
<br />e.g. lascia [l'a</span><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 9"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 9"><link rel="File-List" href="file:///C:/DOCUME%7E1/Equipo/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Lucida Sans Unicode"; panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 63 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:center; mso-pagination:widow-orphan; font-size:16.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:"Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><span lang="AF" style="font-size:100%;">ʃ:</span><span style="font-size:100%;">a] ‘s/he leaves’, la sciarpa [la </span><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 9"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 9"><link rel="File-List" href="file:///C:/DOCUME%7E1/Equipo/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Lucida Sans Unicode"; panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 63 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:center; mso-pagination:widow-orphan; font-size:16.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:"Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><span lang="AF" style="font-size:100%;">ʃ</span><span style="font-size:100%;">:'arpa] ‘the scarf’
<br />3) word-initial, post-lexical, prosodically triggered RS
<br />e.g. virt`u diversa [virt'u d:iv'</span><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 9"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 9"><link rel="File-List" href="file:///C:/DOCUME%7E1/Equipo/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Lucida Sans Unicode"; panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 63 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:center; mso-pagination:widow-orphan; font-size:16.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:"Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><span lang="AF" style="font-size:100%;">ɛ</span><span style="font-size:100%;">rsa] ‘different virtue’
<br />4) word-initial, post-lexical, lexically triggered RS
<br />e.g. e Roma [e r:'oma] ‘and Rome’
<br />5) low-level, non-obligatory, phonetic assimilation of clusters
<br />e.g. tecnico [t'</span><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 9"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 9"><link rel="File-List" href="file:///C:/DOCUME%7E1/Equipo/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:donotoptimizeforbrowser/> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Font Definitions */ @font-face {font-family:"Lucida Sans Unicode"; panose-1:2 11 6 2 3 5 4 2 2 4; mso-font-charset:0; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-2147476737 14699 0 0 63 0;} /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle {margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; text-align:center; mso-pagination:widow-orphan; font-size:16.0pt; mso-bidi-font-size:12.0pt; font-family:"Lucida Sans Unicode"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:AF;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><span lang="AF" style="font-size:100%;">ɛ</span><span style="font-size:100%;">n:iko] ‘technical’
<br />6) low-level, word-boundary false geminates
<br />e.g. al lido [al:'ido] ‘to the lido (beach resort)’
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">Lo "raddoppiamento fonosintattico" (RF) è presente en las varietates che conservan las consonantes doples (crèdo che non existen dialèctos con consonantes doples sene RF.). Securamente è tròppo diffícile per los parlantes de romances sene consonantes doples (como mòstra lo facto che los italianos septentrionales non realizan generalmente lo RF). En plus, non ha una utilitate per los parlantes de altros romances como sí han las de 'botta' (> t) vs. la <t> de 'cata'. (>d).
<br /></t></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">Per toto, non havevo incluso inizialmente lo RF en neolatino per non complicare tròppo la lengua, mais era una questione aperta che deveva èssere estudiata profondamente. Acora ho visto che <t>lo "raddopiamento fonosintattico" non è una innovazione italiana, mais una característica del proto-romance che únicamente lo italiano ha conservata. </t></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">Secondo Loporcano:
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;"><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.google.com/url?sa=D&q=http://books.google.es/books%3Fid%3D3fSsa7DPlNQC%26pg%3DPA325%26dq%3Draddoppiamento%2Bfonosintattico%26as_brr%3D3%26ei%3DlFANTJrMIJeiyATs3L2KBg%26cd%3D3%23v%3Donepage%26q%3Draddoppiamento%2520fonosintattico%26f%3Dfalse&usg=AFQjCNFS5VTHnugtpBAdXL9wqtxdBkS2Gg">http://books.google.es/books?id=3fSsa7DPlNQC&pg=PA325&dq=raddoppiamen...</a>
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">"In Italian, gemination of an initial consonant is regularly triggered when the preceding word ends in a stressed vowel. On the other had, RF [raddoppiamento foneticosintattico] is also triggered by a closed list of unstressed monosyllables whose Latin etymon ended in a consonant
<br />that got assimilated in external sandhi:
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">a. regular RF: tu [d:]ici, del lat. TU DICIS </span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">b. irregular RF: e [t:]u, del lat. ET TU
<br /></span></p><p style="font-family:georgia;"><span style="font-size:100%;">(...) irregular RF is attested in the Latin sources, while regular RF is not; and apart from Tuscan, all the remaining dialects showing RF all over Sothern Italy and Sardinia actually lack stress-conditioned RF. (...) Regular RF must have arisen, by reanalysis of irregular one, during the history of Tuscan, and surely not in the Latin-Romance transition."</span></p><p style="font-family:georgia;"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >
<br /></span><span style="font-family:georgia;"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >En consequenza, como lo RF irregolare è protorromance, deveria formare parte del romance neolatino. Deveremos estudiare las paròlas che producen RF (non son las metéssimas en totos los dialèctos con RF). Non obstante, non è una questione urgente, perche lo RF non se representa gráficamente.</span>
<br /></span></p>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-83471749143255747132010-09-08T23:04:00.004+02:002010-09-09T00:00:02.870+02:00VOCALES E CONSONANTES GEMINATASÈ conveniente, sí, che un estandard neolatino non impòsto mais propòsto como queste se base sopre quello che è commune a totos los romances o la maioritate de ellos. Mais quello che è commune non son, como creden moltos, las formas maiioritárias actuales (chè maiioritate? de romances? de parlantes? de paises?). Quello commune són las formas originárias, communes a la evoluzione de totos o quasi totos.<br /><br />Lo romance neolatino non forma los plurales con -s perche sean maiioritários (tota la<br />Romania occidentale!), mais perche la caduta de la -s è una innovazione própria de solo una parte del romance (la Romania orientale). De la mesma manèra, la maiioritate del romance sonoriza las consonantes intervocálicas, mais lo romance neolatino non lo face perche una parte non marginale del romance (la Romania orientale) conserva las consonantes sordas originárias.<br /><p>Credo che questa è la via correcta per codificare lo romance neolatino. Mais quello correcto è a voltas plus diffícile! E lo neolatino haverá de incorporare, per coherenza, qualches "difficultates" del protorromance che lo italiano ha conservatas: la quantitate vocálica [vedete M. Loporcaro: <a href="http://books.google.com/books?id=3fSsa7DPlNQC&pg=PA311&dq=Facts,+theo...">Facts, theory and dogmas in historical linguistics. Vowel quantity from Latin to Romance</a>] e la geminazione (inclodendo lo reforzamènto fonosintáctico, las assimilaziones, e las geminatas causatas per [j]. Buff!<br /></p><p>Toto questo è inevitávele! Mais fortunatamente ha relativamente pocas consequenzas sopre la <span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >escriptura. La quantitate vocálica è predictívele per lo contexto e non viene marcata: </span><span style="font-size:100%;"><i><span lang="AF">pala</span></i><span lang="AF"> [pa:la], <i>mòla </i>[mɔ:la] vs. </span><i><span lang="AF">palla</span></i><span lang="AF"> [palla], <i>molla </i>[mɔlla]. Altronó viene marcato lo reforzamènto fonosintáctico, jache se produce pòs un groppo de paròlas che havevan una consonante finale en latino: </span><i><span lang="AF">la casa</span></i><span lang="AF"> [la 'kasa], </span><i><span lang="AF">a casa</span></i><span lang="AF"> [a k'kasa] (non en casos como <i>será lá</i> [se'ra 'la], a diferènzia del italiano modèrno). E non è indispensávele, credo, reflexare gráficamente las assimilaziones: potemos escrívere <span style="font-style: italic;">fixare </span>[fis'sare], <span style="font-style: italic;">decto </span>['detto], <span style="font-style: italic;">advenire </span>[avve'nire], </span></span><span style="font-style: italic;">damno </span>['danno], <span style="font-style: italic;">apto </span>['atto], <span style="font-style: italic;">fregdo </span>['freddo]. Mais per las geminatas causatas per [j], como <span style="font-style: italic;">plazza, mèjjo</span>, non trovo una eshita.<br /></p>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-23392724722881724292010-09-08T22:52:00.001+02:002010-09-08T23:04:01.801+02:00ÁREA GRAVILECTALE<p><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;" lang="AF">Els principals objectius de la present codificació són, seguint Lamuela (1995), que l’estàndard neollatí tinga un màxim valor comunicatiu per als diversos romanòfons i que siga usat per aquestos en llur comunicació amb les parts del Món Neollatí que es troben fora de l’àmbit dels seus respectius romanços (francés, italià, castellà, portugués, romanés, etc.). Per tal d’aconseguir això, l’estàndard neollatí no pot basar-se en una varietat geogràfica concreta prescindint de les altres (com han fet les codificacions del francés i l’italià, basades en una varietat amb predomini polític o cultural) sinó que ha d’incloure necessàriament elements de totes les varietats de la Romània. El romanç neollatí ha de náixer, per tant, d’una codificació composicional (com els estàndards de l’occità, el català, el grisó i el ladí).</span></span></p> <p><span style="font-size:100%;"><span style="font-style: normal;" lang="AF">Això no lleva que la present codificació partisca del que Carles Castellanos (en <span style="font-style: italic;">Llengua, dialectes i estandardització</span>, 2000) ha anomenat una “àrea gravilectal”: </span></span></p> <p style="margin-left: 36pt; text-align: justify;"><span style="font-size:100%;"><i><span lang="AF" style="font-family:Lucida Sans Unicode;">“quan la construcció de l’estàndard és </span></i><span lang="AF" style="font-family:Lucida Sans Unicode;">composicional<i>, és a dir, quan no es pren un únic parlar com a base per a la construcció de la llengua estàndard, sempre existeix una zona que anomenarem </i>àrea gravilectal <i>que acumula el pes de les incidències lingüístiques pertinents” </i>(Castellanos en <i>Llengua, dialectes i estandardització</i>, pàg. 37)</span></span></p> <p><span style="font-size:100%;"><span lang="AF">Per tant, segons els criteris de codificació de la lingüística prescriptiva (Lamuela, Castellanos, Sumien) el romanç neollatí ha de basar-se en un romanç ja existent, el més intermedi, i potenciar la centralitat d’aquest tenint en compte els altres romanços i aprofitant l’herència lingüística que totes les varietats comparteixen.</span></span></p> <p><span style="font-size:100%;"><span lang="AF">L’àrea gravilectal del romanç neollatí ha de ser Itàlia, donat que l’italià estàndard és considerat el romanç més entés pel conjunt dels romanòfons, és molt semblant al llatí i es troba a més en una posició geogràficament central dins la Romània Vella. Aquesta àrea gravilectal inclou les diverses varietats regionals de l’italià estàndard i les varietats pròpies de la zona entre Florència i Roma, o siga el romanç toscà (base de l’italià estàndard) i les varietats més pròximes a ell. Esta àrea gravilectal proporciona al romanç neollatí un marc natural i coherent que, gràcies a la seua fidelitat a l’antiga llengua comuna (el llatí), pot englobar i integrar elements fonètics, fonològics, morfològics, lèxics i sintàctics de tota la Romània. </span></span></p><p>La present codificació d'un romanç neollatí sempre ha prestat especial atenció a les formes italianes, fins i tot abans de saber que els teòrics sobre codificació reconeixen unes "àries gravilectals" en les codificacions composicionals. Serà que tenim una bona intuïció!<br /></p>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-68826495420922110812010-09-08T22:17:00.011+02:002010-10-08T18:44:04.999+02:00ORTOGRAFIA ETIMOLÒGICA VS. FONOLÒGICAEscriure el romanç neollatí amb una ortografia etimològica crea dificultats com les següents:<br /><br />1) Hi ha molts sons que s'escriuren de distintes maneres ('agnello' vs. 'banio', 'facia' vs. 'fortia', 'jocare' vs. 'diornale', etc.),<br />2) Hi ha grafies que representen distints sons segons la paraula ('fòlia' vs. 'italiano', etc.).<br />3) Hi ha grafies poc reconeixibles ('viatico' [vi'aʤo], 'granica' [‘granʤa], 'diorno' [‘ʤorno], etc.). <p>Fa uns mesos, en març, trobí en la biblioteca de la meua universitat informació que nos pot ajudar molt a l'hora de justificar l'adopció de certes grafies que poden fer l'ortografia neollatina més regular.<br /></p><p>En "Verschriftungsarten und -tendenzen in der Romania", un dels capítols del tom II,1 del monumental "Lexikon der Romanischen Linguistik", es parla sobre l'evolució de la grafia/les grafies del llatí i del romanç. Traduesc:<br /></p><p>"Junt a l'accent [´ `], la titlla [~] o el trencat [¸, com en ç] s'utilitzaren com a signes especials també algunes lletres de l'alfabet llatí que havien acabat tenint poca o cap funció a l'hora de<br />representar els sons. Ja en el 1er. segle abans de Crist havia desaparegut en llatí el so [h], i Quintilià ja no considerà la lletra h com una "littera" sinó com una "nota". Una h seguint una altra consonant indicava que eixa consonant tenia una pronúncia distinta a la que seria d'esperar.<br /></p><p>En totes les primeres escriptures de les llengües romàniques actua h com a "nota" [S'inclouen exemples de distintes llengües: dh, sh, th, ih, hy, lh, nh, ch, gh, mh, bh, ph, uh]. En el cas de la y, les primeres escriptures de les llengües romàniques vacil·len entre "littera" i "nota". [...] En la època moderna s'observa en totes les llengües romàniques una reducció en l'ús de la y. [...] També s'utilitzà la x com a signe especial."<br /></p><p>Açò vol dir que el romanç neollatí pot adoptar tranquil·lament la lletra h com a "nota" i usar la grafia 'nh'<nh> per a la nasal palatal, 'lh'<lh> per a la lateral palatal (com l'occità i el portugués) i<ch><gh> 'ch' per a representar /k/ davant de e, i (com l'italià i el romanés). </gh></ch></lh></nh></p><p>A més d'eixes grafies -que jo veig prou justificades-, es pot considerar la conveniència o no d'altres grafies similars per sons com [ʧ] i [ʃ]: <ch> i <sh>. El resultat seria:<br /></sh></ch></p><p>[ɲ]: nha, nhe, nhi, nho, nhu<br />[ʎ]: lha, lhe, lhi, lho, lhu<br />[k]: ca, che, chi, co, cu*<br />[ʧ]: cha, ce, ci, cho, chu<br />[g]: ga, ghe, ghi, go, gu<br />[ʤ]: ja, ge/je, gi/ji, jo, ju<br />[ʃ]: sha, she, shi, sho, shu<br /></p><p>(* Això només si finalment considerem que la millor pronúncia per a "ce" <ce><ce>i "ci" <ci> <ci> és [ʧe], [ʧi]. Cal notar, a més, que en neollatí el llatí vulgar [kja], [kjo] i [kju] no fa <cia> [ʧa], <cio> [ʧo], <ciu> [ʧu] com l'italià, sinó [ʦ], com la immensa majoria de la Romània)<br /></ciu></cio></cia></ci></ci></ce></ce></p>Usar la lletra h com a "nota", no obstant, nos planteja de nou la qüestió de si convé eliminar, com fa l'italià, les h etimològiques, i escriure 'istòria', 'avere'. He deixat, de moment, les h etimològiques ja que la majoria de romanços les conserven.<br /><br />A més, he introduït 'z'<z> per a representar el so [ʦ] d'acord amb un ús antigament molt estés (segons l'obra citada), i que es conserva en italià (no obstant, a diferència de l'italià, que usa 'z' <z>tant per a [ʦ] com [ʣ], he pensat en grafiar els pocs casos de [ʣ] amb 'dz'<dz>, ex. 'prandzo').<br /><br />El resultat de tot açò és una ortografia més "fonètica", i per tant més senzilla. Però això comporta altres dificultats, ja que s'han d'introduir variants allà on cap pronúncia és clarament la favorable (ex. 'òlho/òclo', 'nòite/nòcte', etc.).</dz></z></z>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-74094424529347656112010-03-04T17:33:00.005+01:002010-03-04T17:46:40.393+01:00SINÒNIMS INDOEUROPEUSAcabe de descobrir, en la biblioteca de la meua universitat, un llibre que m'ha cridat l'atenció, i vull presentar-lo ací per si a algun lector li sembla interessant. Es tracta d'un diccionari de sinònims que no només engloba les principals llengües romàniques, sinó també les principals llengües indoeuropees (germàniques, cèltiques, eslaves, etc.):<br /><br /><span style="font-style: italic;">A DICTIONARY OF SELECTED SYNONYMS IN THE PRINCIPAL INDO-EUROPEAN LANGUAGES. A contribution to the history of ideas</span>, de Carl Darling Buck. University of Chicago, 1949.<br /><br />Té unes 1.500 pàgines i comprén poc més de mil grups de sinònims, els conceptes més freqüents.<br /><br />A pesar de no ser una obra recent, segur que ens serà d'ajuda. I li pot ser d'ajuda a qualsevol que vulga comparar el lèxic de les llengües europees.<br /><br />En internet he trobat la següent informació sobre la reimpressió de l'obra, feta en 1988:<br /><blockquote>Originally published in 1949 and appearing now for the first time in a paperbound edition, Buck's <i>Dictionary</i> remains an indispensable tool for diachronic analysis of the Indo-European languages. Arranged according to the meaning of words, the work contains more than 1,000 groupings of synonyms from the principal Indo-European languages. Buck first tabulates the words describing a particular concept and then discusses their etymological and semantic history, tracing changes in meaning of the root words as well as presenting cases indicating which of the older forms have been replaced by expressions of colloquial or foreign origin.</blockquote>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-68024283459239783792010-02-28T01:30:00.013+01:002010-02-28T23:40:39.235+01:00DIFICULTATS DE CRITERILa definició d'uns <a href="http://sites.google.com/site/neolatino/Romanceneolatino/criteris-de-codificacio">criteris de codificació</a> "científics", basats en la teoria de Xavier Lamuela (l'únic autor que sembla haver estudiat esta qüestió), sembla que ens allibera un poc de l'<a href="http://romanceneolatino.blogspot.com/2008/05/enfocament-descriptiu.html">enfocament descriptiu</a> al que ens veiem obligats a limitar-nos fa vora dos anys, i ens permet assajar una tria de formes neollatines.<br /><br />Gràcies a això, el diccionari neollatí està ja de camí (com vaig anunciar en un <a href="http://romanceneolatino.blogspot.com/2009/09/lo-romeno-e-lo-dictionario.html">post</a> de setembre de 2009), i de fet ve per un camí ràpid! El treball previ, que consistia en reunir el lèxic fonamental dels principals romanços en una taula d'equivalències semàntiques, me'l puc estalviar després d'haver aconseguit un exemplar del <span style="font-style: italic;"><a href="http://romanceneolatino.blogspot.com/2008/07/vocabulario-romnico.html">Vocabulario Románico</a> (Diccionario de las lenguas románicas) </span>de Miguel Vallés, que inclou les 1.300 paraules fonamentals dels 34 principals romanços (amb el llatí). Utilíssim en la llavor que porte entre mans! Per tant he deixat de costat, de moment, la confecció del <a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxuZW9sYXRpbm98Z3g6NjU3OWNmZWJhNjhmYzE5Zg"><span style="font-style: italic;">Vocabolario Fondamentale de los Romances</span></a> (de 2000 paraules), que està quasi acabat.<br /><br />Ara estic acabant de definir una primera proposta de forma neollatina per a eixes 1.300 paraules del vocabulari de Miguel Vallés.<br /><ul><li>En alguns casos com <span style="font-style: italic;">barba, barca, campo, molto </span>no hi ha cap dubte sobre quina és la forma idònia.<br /></li><li>En la majoria de casos, com <span style="font-style: italic;">ancora, bòno, felice, léttera, mare, offerire, rege, tuo, succo, </span>etc. triem una forma segons els criteris de codificació <a href="http://sites.google.com/site/neolatino/Romanceneolatino/criteris-de-codificacio">generals</a> i <a href="http://sites.google.com/site/neolatino/grammatica/ortografia-neolatina">ortogràfics</a> que hem definit (criteris que caldrà millorar, per a que siguen ben objectius).<br /></li><li>En alguns casos, no obstant, es presenten importants dubtes, com en <span style="font-style: italic;">viático/viajo/...</span> 'viatge', <span style="font-style: italic;">febrario/febrairo/febrèro/... </span>'febrer', <span style="font-style: italic;">coxa/cosha/... </span>'cuixa', <span style="font-style: italic;">diorno/jorno </span>'jorn', en els que les llengües romàniques (inclòs l'italià) s'han distanciat del llatí per diverses vies, i no està clar quina evolució fonètica cal triar, ni quina ortografia. </li></ul>Estos últims mots, en la proposta inicial (provisional) apareixeran segurament amb un aspecte prou llatí, a l'espera de ser millor estudiats. Ja m'he posat en contacte amb Xavier Lamuela, i espere que tinga l'amabilitat d'ajudar-me a realitzar la tria més correcta.Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-2216587229840558442009-11-27T22:50:00.012+01:002012-05-28T21:55:21.361+02:00CONSERVADORA, NO ARCAICA<span style="font-family: arial; font-size: 130%;">En la codificació d'un romanç neollatí cal sel·leccionar variants més acostades a l'ètim, ja que estes poden englobar les altres variants i relacionar-les. Per exemple, dels derivats de l'ètim llatí ALTERA cal triar la forma conservadora </span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">altra</span></span></span></span><span style="font-family: arial; font-size: 130%;">, que és el punt comú de </span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">outra, otra, autre, alta</span>, el punt a partir del qual han evolucionat totes eixes formes, cadascuna en una direcció.<br /></span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">Però això no vol dir que cal sel·leccionar la variant més conservadora de tota la Romània.</span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;"> De vegades la forma més conservadora s'ha de considerar un arcaisme </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">(que no deu ser incorporat a l'estàndard neollatí modern) ja que suposa una pervivència aïllada d'</span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">una etapa evolutiva que la llengua majoritàriament ja ha deixat arrere. Eixe és el cas, seguint l'exemple anterior, de la variant sarda </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">àtera</span>, que manté </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">les tres síl·labes de l'ètim llatí ALTERA. </span></span><span style="font-family: arial;">O siga, encara que </span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-style: italic;">àtera </span>és la forma més conservadora i englobadora, <span style="font-style: italic;">altra </span>representa millor l'estat general la llengua actual.<br /></span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">Si el romanç neollatí recollira cada un dels arcaismes present en almenys una de les múltiples varietats de romanç (incloent les regionals i fins i tot locals) </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">tindria:</span></span></span><br />
<ul>
<li><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">articles definits bisil·làbics (<span style="font-style: italic;">illo, illa</span>) -com algún dialecte italià-,</span></span></span></li>
<li><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">substantius masculins, femenins i neutres -com un altre dialecte italià-,</span></span></span></li>
<li><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">una declinació bicasual -com el romanés-,</span></span></span></li>
<li><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">un lèxic llatinitzant (ex. <span style="font-style: italic;">dòmu </span>-en compte de <span style="font-style: italic;">casa</span>-, <span style="font-style: italic;">albu </span>-en compte de <span style="font-style: italic;">blanco</span>-),</span></span></span></li>
<li><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">etc. </span></span></span></li>
</ul>
<span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">El resultat, per tant, seria un model de llengua amb tants arcaismes que no reflexaria ni l'estat actual de la llengua neollatina en el seu conjunt ni el de cap dels romanços particulars (ja que cap d'ells concentra tants arcaïsmes!). </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">No seria un bon representant del romanç.<br /><br />És per tot això que e</span></span></span><span style="font-family: arial; font-size: 130%;">n els "<a href="http://sites.google.com/site/neolatino/Romanceneolatino/criteris-de-codificacio">Criteris de codificació d'un romanç neollatí</a>" he dit que sel·leccionarem les "</span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">formes més conservadores, sempre i quan formen part o hagen format part dels romanços amb una llarga tradició literària", o siga, dels romanços més difosos, prestigiosos i representatius: </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">portugués, castellà, occità, francés, italià i romanés. Això deixa fora trets conservadors de varietats minoritàries.<br /><br />No obstant, està clar que eixos romanços principals també poden presentar algun tret massa conservador. És el cas, per exemple, de la declinació bicasual romanesa, abandonada per la resta de la Romània. Hauria d'assumir un romanç neollatí eixe sistema nominal, per conservar-se en un dels grans romanços literaris? El sentit comú ens diu que no, i la raó és que eixe sistema no representa l'ús dels altres romanços. Cal, per tant, millorar la formulació del criteri anterior de la següent manera:</span></span></span><br />
<blockquote>
<span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">Es sel·leccionen les formes més conservadores que:<br />1. formen part </span></span></span><span style="font-size: 130%;"><span lang="AF" style="font-family: Arial;"><span style="font-family: arial;">dels romanços amb una llarga tradició literària<br />2. i representen (engloben, expliquen) l'ús general de la llengua actual.<br />Excepcionalment, si cap de les variants d'eixos romanços és suficientment representativa (si no engloba a un número suficient de romanços), es pot recurrir a formes més conservadores d'alguna varietat menor o fins i tot del llatí vulgar. Però si hi ha una tendència general, no és convenient adoptar formes arcaiques per a englobar tots i cadascun dels romanços principals.</span></span></span></blockquote>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-15239590404235115522009-09-19T21:56:00.004+02:002010-02-28T02:07:38.375+01:00LO ROMENO E LO DICTIONARIOHe començat el <a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxuZW9sYXRpbm98Z3g6NjU3OWNmZWJhNjhmYzE5Zg">projecte</a> "faraònic" de DICTIONARIO NEOLATINO DE LOS ROMANCES, que pretén recollir el vocabulari dels principals romanços, la seua pronuncia, etimologia, definicions, sinònims, etc. En estos moments estic finalitzant la primera fase del projecte, que es limita a un taula d'equivalències semàntiques entre les 2.000 paraules principals dels romanços portugués, castellà, català, francés i italià. La inclusió del romanés, per raons pràctiques, l'he hagut de pospondre, molt al meu pesar. La seua absència en els diccionaris multilingües que em servixen de base i les particularitats del seu vocabulari dificulten la seua inclussió abans de tindre fixades totes les accepcions de les equivalències semàntiques. Que em disculpen, per tant, els amics romanesos. Tot siga pel rigor del DICTIONARIO.Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-50386741832405448472009-08-16T03:03:00.002+02:002009-08-16T03:35:13.978+02:00NÒVOS CRITÈRIOSFins ara he estat codificant el romanç neollatí segons uns criteris definits per mi. Han sigut "intuitius", però s'han basat en les múltiples lectures que al llarg dels anys he fet sobre qüestions d'estandardització de la llengua valenciana. Ara, la lectura del completíssim treball sobre l'estandardització occitana "La standardisation pluricentrique de l'occitan", de Domergue Simien, i de l'interessantíssim article de Xavier Lamuela <a href="http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/110760">"Criteris de codificació i de compleció lingüístiques"</a> m'han oferit una base teòrica sobre la que fonamentar els criteris de codificació del romanç neollatí. Per això, he procedit a adaptar els meus criteris a l'esquema de Lamuela, un autor que ha participat en la codificació de l'occità i del friulà. <br />Per sort, els meus criteris anaven ben encaminats i coincidixen prou en els que recull Lamuela. El principal canvi és en l'ordre de preferència. El nou model de sel·lecció de formes no està tan supeditat a les majories, permet recuperar formes arcaiques i fins i tot prioritzar les formes més regulars.<br />És una sort haver trobat eixos treballs, ja que sembla que la lingüística prescriptiva no ha desenvolupat massa els criteris que s'han de serguir en la codificació de llengües en procés d'estandardització. Estem d'enhorabona!Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-46622421835439914612009-06-09T17:14:00.001+02:002009-06-09T17:15:43.789+02:00LOGO PER A L'ACADÈMIA<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEishPm4vQXafRlH6cIznFN_iyktq4D2m8fj0H_KEP4XjXx4D8LB4XYthMiDM9MYfWMji66om2G-RmibF4UvhJTc6GSe9wwPl94KRC2opGvuP7sxasurQm3oW34W7mT_R-3imJfMgWmLGnUy/s1600-h/Logo+ANR.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 106px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEishPm4vQXafRlH6cIznFN_iyktq4D2m8fj0H_KEP4XjXx4D8LB4XYthMiDM9MYfWMji66om2G-RmibF4UvhJTc6GSe9wwPl94KRC2opGvuP7sxasurQm3oW34W7mT_R-3imJfMgWmLGnUy/s320/Logo+ANR.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5345346737762397954" border="0" /></a>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-88045747758146265952009-06-06T03:02:00.000+02:002009-06-06T03:03:05.219+02:00SÒNOS ROMANCES E SÒNOS NEOLATINOSEn els romanços moderns hi ha sons compartits per totes les varietats i sons de distribució menys ampla o restringida. D’entre tots estos sons, considerem SONS FONAMENTALS DEL ROMANÇ aquells que són comuns a la gran majoria de varietats, actuals o històriques. Estos sons són els més caracteristics del romanç i els que individualitzen la nostra llengua front al llatí i front a les llengües veïnes.<br /><br />La totalitat d’estos sons són propis del portugués, del castellà, del català, del francés i de l’italià, i la gran majoria d’ells ho és també del romanés (que desconeix només alguns sons típicament romànics com la [ɲ] i la [ʎ]). Actualment, el romanés presenta gran part d’eixos sons fonamentals, el castellà una majoria, el portugués, el català i el francés una gran majoria i l’italià els presenta tots. Estos sons fonamanentals del romanç es poden considerar els pròpis de l’ESTÀNDARD NEOLLATÍ.<br /><br />La resta de sons romanços són posteriors evolucions dels sons fonamentals que no han tingut lloc en la gran majoria de varietats. En el cas de ser sons compartits per diversos romanços poden ser considerats com a VARIANTS de pronúncia dels sons estàndards. En canvi, els sons d’àmbit molt restringit són menys recomanables en el registre estàndard, i per tant poden ser considerats com a DIALECTALS. De qualsevol manera, tots ells són igualment ROMÀNICS.Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-7793662279172286992009-05-16T13:49:00.005+02:002009-05-18T01:41:46.204+02:00ACADÈMIA NEOLATINA DE LO ROMANCEEntre els significats que té la paraula "acadèmia" en els distints romanços es troba esta:<br /><br /><span style="font-weight: bold;">PORTUGUÉS:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Academia. </span><span ondblclick="javascript:DefinePalavra(getSel());" title="Duplo clique para ver definição" style="cursor: pointer;">Sociedade de eruditos ou artistas.</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">CASTELLÀ:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Academia. </span><span class="eAcep">Sociedad científica, literaria o artística establecida con autoridad pública.</span><br /><span class="eAcep"><br /></span><span style="font-weight: bold;">VALENCIÀ:<br />Acadèmia. </span><span style="font-size:100%;">Societat literària, artística o científica constituïda per a l'avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d'una ciència o una art. </span><br /><span style="font-weight: bold;"><br />FRANCÉS:<br />Accadémie. </span>Toute société dont les membres s'occupent de lettres, d'arts, de sciences ou de quelque autre spécialité.<br /><span style="font-weight: bold;"><br />ITALIÀ:<br /></span><span style="font-weight: bold;">Accademia<span style="font-style: italic;">. </span></span><span class="descrizione">Associazione di studiosi creata per promuovere le lettere, le arti o le scienze: <em>Accademia della Crusca</em>, <em>dei Lincei</em>.</span><br /><span class="descrizione"> </span><br /><span style="font-weight: bold;">ROMANÉS:<br />Academie. </span><span class="def" onclick="return searchClickedWord(event);">Societate de învăţaţi, de literaţi, de artişti etc. creată pentru dezvoltoarea ştiinţelor şi a artelor; înaltă instituţie culturală care reuneşte pe cei mai de seamă savanţi şi artişti.<br /><br />Per tot, és possible pensar en la creació d'un <span style="font-weight: bold;">ACADÈMIA NEOLATINA DE LO ROMANCE</span>, o siga, una acadèmia neolatina (no espanyola ni romanesa sinó neolatina, o siga, de tots els pobles neollatins) dedicada a l'estudi del romanç (del romanç </span><span class="def" onclick="return searchClickedWord(event);">en general, </span><span class="def" onclick="return searchClickedWord(event);">no d'un romanç concret com l'italià, el francés, etc.).<br /><br />Una altra opció seria "Acadèmia de lo Romance Neolatino", però és convenient evitar utilitzar per a la variant comuna una denominació concreta que no compta (encara) amb el reconeiximent de la societat. La primera opció és, per tant, més "neutral".<br /></span>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-71693777506808377182009-05-12T17:34:00.006+02:002009-05-12T23:22:00.182+02:00ROMANCE NEOLATINOCom hem dit, ROMANCE és el nom genuí de les llengües romàniques. Ara bé, això era en oposició al llatí, en l'Edat Mitjana. Després, quan eixe romanç s'havia distanciat en els distints països, fou necessari aplicar els gentilicis nacionals per a diferenciar-los. Així sorgiren les expressions ROMANCE PORTUGUÉS, ROMANCE CASTELLANO, ROMANÇ VALENCIÀ, etc. Ara naix un nou ROMANÇ, però no el d'un país o altre, sinó el de tots, o siga, un estàndard.<br /><br />L'adjectiu NEOLLATÍ fa referència en totes les llengües romàniques a elles mateixes. És, per tant, sinònim de ROMÀNIC. A més, en portugués, castellà, italià i romanés es referix també al poble o pobles que parlen eixes llengües o que descendixen dels llatins i a la seua cultura. En este segon sentit podem aplicar-lo ara a ROMANCE per a referir-nos al romanç dels neollatins (els pobles derivats dels llatins), o siga, el romanç de tots, el comú, l'estàndard, en oposició als altres romanços, els nacionals. NOLATINO no s'utilitza, per tant, en oposició al LLATÍ, sino als romanços particulars dels pobles neollatins.<br /><br />ROMANCE NEOLATINO.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">PORTUGUÉS:<br />Neolatino.</span> adj. 1. Diz-se das línguas modernas derivadas do latim. 2. Diz-se dos povos e nações que procedem dos Romanos.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">CASTELLÀ: <br />Neolatino. </span>adj. Que procede o se deriva de los latinos o de la lengua latina. Raza neolatina. Idioma neolatino.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">VALENCIÀ: <br />Neollatí: </span>adj LING 1 Relatiu o pertanyent a les llengües neollatines. 2 llengües neollatines Llengües romàniques. <br /><br /><span style="font-weight:bold;">FRANCÉS:<br />Neolatin:</span> adj. Langues néo-latines. Langues modernes dérivées du latin.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">ITALIÀ:<br />Neolatino:</span> agg. si dice delle lingue che derivano dal latino, delle letterature scritte in tali lingue e, per estens., dei popoli che le parlano e della loro civiltà: l'italiano, il francese, lo spagnolo, il portoghese e il romeno sono lingue neolatine; popoli neolatini; cultura neolatina.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">ROMANÉS:<br />Neolatin: </span>adj. (Despre limbi) Care continuă limba latină; romanic; (despre popoare) care descinde din romani, de origine latinăJordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-59607691131603437052009-05-12T15:52:00.010+02:002009-05-20T23:59:12.327+02:00ROMANCE VS ROMANICO<div style="text-align: center;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3CXe4e0yyMFLSeGHaMVDB3TqNrGkKEQkeVzEvZT_R9Cx1zzPlM7o-GuRtooGnneGEVW78ubYr1g-js-bM3cmK95-pXpi8Z6g3xI7WdZC9b1ql0AhvkjMe4fL7NH2Jza_Bm27lO2co0A7n/s1600-h/De+lati+en+romanc+3.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 130px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3CXe4e0yyMFLSeGHaMVDB3TqNrGkKEQkeVzEvZT_R9Cx1zzPlM7o-GuRtooGnneGEVW78ubYr1g-js-bM3cmK95-pXpi8Z6g3xI7WdZC9b1ql0AhvkjMe4fL7NH2Jza_Bm27lO2co0A7n/s320/De+lati+en+romanc+3.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338028574831621842" border="0" /></a></div>De la comparació (vid infra) dels derivats de ROMA utilitzats en les distintes llengües romàniques per a referir-se a sí mateixes, o siga, a la llengua vulgar en contraposició al llatí culte, es desprén que la designació més general i primitiva és ROMANCE, derivada del llatí ROMANICE (LOQUI) "parlar en romà".<br />Derivats de ROMANICE es conserven en portugués (romance), castellà (romance), català (romanç), francés (roman)<br /><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-weight: bold;">PORTUGUÉS:</span><i><categoria><br /></categoria></i><categoria style="font-weight: bold;">Romance:</categoria><i><categoria> s. m.</categoria></i><span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:9;" ></span><span ondblclick="javascript:DefinePalavra(getSel());" title="Duplo clique para ver definição" style="cursor: pointer;"><definicao></definicao></span><span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:9;" > </span><span ondblclick="javascript:DefinePalavra(getSel());" title="Duplo clique para ver definição" style="cursor: pointer;"><definicao>Língua ou conjunto de línguas derivadas do latim.</definicao></span><br /><span style="font-weight: bold;">Românico:</span><i><categoria> adj.</categoria></i><span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:9;" > </span><span ondblclick="javascript:DefinePalavra(getSel());" title="Duplo clique para ver definição" style="cursor: pointer;"><definicao>Diz-se das línguas derivadas do latim (espanhol, francês, italiano, português, romeno, etc.).</definicao></span><span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:9;" > </span><span ondblclick="javascript:DefinePalavra(getSel());" title="Duplo clique para ver definição" style="cursor: pointer;"><definicao>Relativo a essas línguas.</definicao></span> <i><categoria>s. m.</categoria></i><span style="color: rgb(153, 153, 153);font-size:9;" > </span><span ondblclick="javascript:DefinePalavra(getSel());" title="Duplo clique para ver definição" style="cursor: pointer;"><definicao>Conjunto das línguas novilatinas.</definicao></span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">CASTELLÀ:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Romance:</span> <span class="eEtimo">(<a>Del</a> <a title="latín, latino o latina">lat.</a> <i>romanĭce</i>, en románico).</span><a name="0_1"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b> 1. </b></span><span class="eAbrv"> <span class="eAbrv" title="adjetivo">adj.</span></span><span class="eAcep"> Se dice de las lenguas modernas derivadas del latín, como el español, el italiano, el francés, etc. <span class="eAbrv" title="Usado o usada también como sustantivo masculino">Usado también como sustantivo masculino.<br />Románico. </span></span><span class="eOrdenAcepLema"><b>2. </b></span><span class="eAbrv"> <span class="eAbrv" title="nombre masculino">m.</span></span><span class="eAcep"> Idioma español.<br /><span style="font-weight: bold;">Románico:</span></span><span class="eEtimo">(<a>Del</a> <a title="latín, latino o latina">lat.</a> <i>romanĭcus</i>, romano).</span><span class="eOrdenAcepLema"><b> 1. </b></span><span class="eAbrv"> <span class="eAbrv" title="adjetivo">adj.</span></span><span class="eAcep"> Se dice de las lenguas derivadas del latín y de sus correspondientes manifestaciones literarias y culturales.</span><span class="eOrdenAcepLema"><b> 2. </b></span><span class="eAbrvNoEdit"> <span class="eAbrvNoEdit" title="adjetivo">adj.</span></span><span class="eAcep"> Perteneciente o relativo a dichas lenguas y a sus manifestaciones literarias y culturales.<br /></span><span class="eAcep"><span style="font-weight: bold;"></span><br /><span style="font-weight: bold;">VALENCIÀ:<br />Romanç: </span></span>(del ll. <i>romanice</i> 'a la romana', aplicat als parlars de les nacions romanitzades).<span style="font-size:100%;"> </span><span style="font-size:100%;"><i>m </i></span><span style="font-size:100%;">Nom amb què era designat l'idioma vulgar als països de la Romània quan ja s'havia diferenciat clarament del llatí.<br /><span style="font-weight: bold;">Romànic:</span> (de <i>romà). </i></span> <span style="font-size:100%;"><i>m </i></span><span style="font-size:100%;">Llengües derivades del llatí parlat, anomenat <i>vulgar</i>, no del llatí clàssic: romanès, dàlmata, italià, sard, retoromànic, francès, francoprovençal, occità, català, castellà, gallec i portuguès; són també dites <i>neollatines.</i></span><br /><span class="eAcep"><span style="font-weight: bold;"><br />FRANCÉS:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Roman, romane: </span></span>(Ant. <span style="font-weight: bold;">romanz</span>. Du lat. médiév. <i>romanice, </i>adv. signifiant « en langue vulgaire » (c'est-à-dire en gallo-roman) p. oppos. au lat.) <b>1. </b><i>Adjectif. </i><i>Au sing.</i> ou <i>au plur. </i><i>Langue(s) romane(s)</i>. Langue(s) vulgaire(s) issue(s) du latin populaire et parlée(s) dans une région quelconque de l'ancien Empire romain d'Occident. Synon. <i>langues néo-latines</i>.<i></i><span class="eAcep"><span style="font-weight: bold;"></span> </span><b>2. </b><i>Subst. masc. </i>Langue vulgaire parlée en France du <span style="">VIII</span><sup>e</sup> au <span style="">XI</span><sup>e</sup> s. et qui a précédé l'ancien français. Langue vulgaire parlée dans une région quelconque de la Romania.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">ITALIANO:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Romanzo:</span> (Dal fr. ant. <i>romanz</i>, che risale alla loc. del lat. mediev. <i>romanice (loqui)</i> 'parlare al modo romano', poi 'parlare in lingua volgare' (contrapposto a <i>latino</i>)). <i>agg</i>. che è proprio o si riferisce alle lingue derivate dal latino o a una, a un gruppo di esse.<br /><span style="font-weight: bold;">Romanico:</span> (Dal lat. <i>Romani°cu(m)</i> 'proveniente da Roma'). <i>agg</i>. e <i>s. m</i>. [pl. m. <i>-ci</i>] termine che definisce l'arte dell'Europa occidentale dalla fine del sec. X all'inizio del XIII. <span class="descrizione"><span title="aggettivo">agg.</span> <span class="mu" title="tecnico-specialistico"></span><span title="filologia">filol.</span> ⇒ romanzo.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">ROMANÉS:</span><br /><span style="font-weight: bold;">Romanic:</span> (</span><span class="def" onclick="return searchClickedWord(event);"><it.>romanico, germ. <i>romanisch</i></it.></span>) <span class="descrizione">adj. </span><span class="def" onclick="return searchClickedWord(event);"> limbă care îşi are originea în limba latină; neolatin.</span>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-85614801264468956372009-05-06T16:33:00.004+02:002009-05-06T16:52:03.213+02:00ES POT CREAR UNA LLENGUA UNIVERSAL?M'agradaria llegir-vos un parell de passatges del llibre "PROYECTOS DE LENGUA UNIVERSAL. LA CONTRIBUCIÓN ESPAÑOLA", de Maria Luisa Calero Vaquera (Univ. de Córdoba, 1999), interessants perque suggerixen la resposta a la pregunta que encapçala este article: "Es pot crear una llengua universal?".<br /><br />"En la historia de las tentativas habidas para disponer de una lengua común de intercambio entre los seres humanos ha predominado la idea genérica de que tal lengua debía ser producto de una elaboración artificial, en vista de la incapacidad de las lenguas naturales para servir de código de intercomprensión mundial, bien porque se cuestionase la utilidad de sus mismos signos (vocales y consonantes, al ser combinadas, se presentan con sentido variable en cada comunidad lingüística), bien porque se desestimase la propia índole de las lenguas naturales, plagadas -al parecer- de todo género de anomalías (fonéticas, semánticas y gramaticales). Pero tal sentir común a los pensadores que pretendían construir artificialmente la lengua universal ha sufrido una evolución (...)" (pàg. 10)<br /><br />"En vista del fracaso obtenido por todas las tentativas de elaboración de una lengua universal, parece que la tendencia que ha terminado por imponerse en nuestros días es que tal lengua ha de ser un idioma vivo, sin la más mínima simplificación o regularización en su forma (...)" (pàg. 34 i 35)<br /><br />"En la actualidad, el criterio realista ha logrado imponerse sobre las utopías de otros tiempos, sin que los peligros entrevistos y anunciados (la ofensa al orgullo de las diferentes naciones, la rivalidad de intereses o la colonización cultural) hayan estorbado el (¿definitivo?) establecimiento de una lengua natural -en nuestra época, el inglés- como idioma dominante en las relaciones internacionales. Una supremacía obtenida gracias a la conjunción de dos factores fundamentales: la expansión colonial y mercantil del otrora imperio británico y el predominio del modelo tecnológico estadounidense; en cualquier caso, factores de índole extralingüística, muy alejados a los argumentos de racionalidad, economicidad, regularidad, etc. esgrimidos habitualmente para propugnar el establecimiento de una lengua inventada." (pàg. 35 i 36)Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-59636580371763768412009-05-03T16:44:00.003+02:002010-09-19T01:13:54.545+02:00PROCESSOS DE CONVERGENTIA NEOLATINA<meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CEQUIPO%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:EN-GB; mso-bidi-language:AR-SA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CEQUIPO%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:EN-GB; mso-bidi-language:AR-SA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><meta equiv="Content-Type" content="text/html; charset=utf-8"><meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 10"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 10"><link rel="File-List" href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CEQUIPO%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:EN-GB; mso-bidi-language:AR-SA;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman";} </style> <![endif]--><span style=";font-family:Arial;font-size:12pt;" > <span style="font-size:100%;"><span style="font-family: georgia;">Los procesos de convergencia </span></span><span style="font-family: georgia;font-size:100%;" >lingüística entre las variedades del mundo neolatino (y así mismo de los mundos germánico y eslavo) podrían seguir uno (o incluso varios) de los siguientes caminos:
<br /></span></span></p><ul style="font-family: georgia;"><li><span style=";font-size:100%;" ><span style="font-family: georgia;">Koineización,</span>
<br /></span></li><li><span style=";font-size:100%;" >Generalización de una de las lenguas románicas actuales,
<br /></span></li><li><span style=";font-size:100%;" >Extensión de la intercomprensión o
<br /></span></li><li><span style=";font-size:100%;" >Desarrollo de un modelo de lengua común</span></li></ul><span style=";font-family:Arial;font-size:12pt;" ><span style="font-size:100%;"><span style="font-family: georgia;"> En un corto estudio titulado "<a href="http://sites.google.com/site/neolatino/convergentia-neolatina">Perspectivas de Convergencia Lingüística Neolatina</a>" trato de ofrecer una panorámica de estos procesos:
<br />
<br />
<br /></span></span></span> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 36pt; line-height: 150%;"><span style="font-family:Arial;"><o:p></o:p></span></p> Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-30545999944364937432009-02-14T00:20:00.005+01:002010-02-28T14:43:18.335+01:00TÀCTICA D'ATAC LÈXICEl lèxic de les llengües romàniques abarca una quantitat ENORME de paraules, tant d'orígen llatí com germànic, aràbic, i d'atres pocedències, amb múltimples relacions de forma i significat entre elles. L'estudi d'eixes paraules i la selecció de les formes i significats més idonis per a la comunicació inter-romànica semblen en principi una tasca quasi inabarcable. Però si ens planifiquem el treball tal volta ho podrem aconseguir.<br />Pareix recomanable començar per allò més senzill i anar incorporant dificultats progressivament. Per això cal deixar per a més avant les paraules d'altres orígens i iniciar l'estudi del lèxic per les paraules llatines. Per sort, un treball d'A. Stefenelli de l'any 1992 (<span style="font-style: italic;">Das Schicksal des lateinischen Wortschatzes in den romanisches Sprachen</span>) fa una classificació de l'herència lèxica del llatí que ens vindrà molt be per a abordar l'empresa que ens hem proposat de manera ordenada i començant per allò més senzill. L'ordre de prioritats que se'n deriva és el següent:<br /><br />1. Paraules del llatí clàssic que es conserven en totes les llengües romàniques o la majoria d'elles amb el mateix significat.<br />2. Paraules manllevades al llatí (llatinismes) per totes o la majoria de llengües romàniques.<br />3. Paraules del llatí vulgar que es conserven en totes les llengües romàniques o la majoria d'elles amb el mateix significat.<br />4. Paraules del llatí clàssic que es conserven en totes les llengües romàniques o la majoria d'elles amb alguna variació de significat.<br />5. Paraules del llatí vulgar que es conserven en totes les llengües romàniques o la majoria d'elles amb alguna variació de significat.<br />6. Etc.<br /><br />(Actualització de 28/02/10: Finalment no he començat l'estudi del lèxic romànic segons este programa, sinó segons <a href="http://romanceneolatino.blogspot.com/2010/02/dificultats-ortografiques.html">este altre</a>)Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-84054354787856675752008-09-29T12:55:00.003+02:002008-09-29T13:24:03.662+02:00LEXICON OF LATIN DERIVATESA més de l'antic i difícil d'aconseguir diccionari de MEYER LÜBKE, que recull els derivats neollatins patrimonials dels mots llatins, existeix un lexicó que acabe de descobrir i que voldria presentar-vos. Es tracta de:<br /><br />"A LEXICON OF LATIN DERIVATES IN ITALIAN, SPANISH, FRENCH AND ENGLISH",<br />de <span style="font-weight: bold;">James H. Dee</span>, i publicat en 1997 en Alemanya per Olms-Weidmann.<br /><br /> Es una eina útil en la nostra tasca, a pesar de que es limita a tres llengües romàniques i no té en compte els significats, però té l'avantatge d'incloure a més dels mots patrimonials els cultismes. Hi ha un exemplar en la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona.Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-25187188220713541412008-07-31T15:49:00.004+02:002008-07-31T17:20:41.392+02:00VOCABULARIO ROMÁNICOHa sigut una grata sorpresa per a mi descobrir en la Biblioteca de Lletres Romàniques de la Universitat de Barcelona la segona edició del <span style="font-weight: bold;">VOCABULARIO ROMÁNICO: Diccionario de las lenguas románicas</span>, de Miguel Vallés Giménez, publicat l'any 2007.<br /><br /> Es tracta d'un diccionari que recull el lèxic "fonamental" de les varietats neollatines (anomenades "idiomes" per l'autor), incloent <span style="font-style: italic;">llengues</span> establertes (portugués, castellà, francés, etc.), <span style="font-style: italic;">llengües</span> discutides (asturià, aragonés, etc.), altres varietats (com el milanés, sicilià, etc.) i criolls. El llistat dels 34 <span style="font-style: italic;">idiomes </span>(+ el llatí) tinguts en compte en el diccionari és el següent:<br /><br /> Portugués, gallec, asturià, castellà, judeocastellà, aragonés, català, gascó, occità, provençal, arpità, valdostà, francés, acadià, való, romanx, ladí dolomita, friulà, piamontés, milanés, genovés, venecià, italià, cors, napolità, sicilià, sard unificat, campidanés, romanés, arromanés, a més de tres criolls (capverdià, papiamento i haitià) i el llatí.<br /><br /> Cada verietat té entre 1300 i 1800 entrades, traduïdes a totes les altres varietats, fent un total de 59.667 paraules distintes del <span style="font-style: italic;">latín que hablamos y escribimos ahora unos ochocientos millones de personas, una importantísima parte de la Humanidad.</span><br /><br /> El VOCABULARIO ROMÁNICO traduix les paraules d'una varietat a les altres varietats atenent al <span style="font-weight: bold;">significat</span>. És, per tant, un complement al -ja antic- ROMANISCHES ETYMOLOGISCHES WÖRTERBUCH de Meyer-Lübke (1935), que presentava les paraules de les distintes varietats neollatines que deriven del mateix ètim, indicant llur distint significat. Un i altre diccionari són, per tant, instruments molt útils per a estudiar quines paraules cal emprar en un model de llengua comú a totes les varietats neollatines.<br /><br /> Les dades del llibre són les següents:<br /><br /><table cellpadding="0" cellspacing="3" width="100%"><tbody> <tr><!-- next row for fieldtag=t --> <td class="bibInfoLabel" valign="top" width="20%">Autor<br />Títol</td> <td class="bibInfoData"> <strong>Miguel Vallés Giménez<br />Vocabulario románico : diccionario de las lenguas románicas<br /></strong></td></tr> <tr><!-- next row for fieldtag=p --> <td class="bibInfoLabel" valign="top" width="20%">Publicació</td> <td class="bibInfoData"> Barcelona : [l'autor], 2007 (Service Point)</td></tr> <tr><!-- next row for fieldtag=e --> <td class="bibInfoLabel" valign="top" width="20%">Edició</td> <td class="bibInfoData"> 2a. ed. rev., corr., actualitzada y ampl.</td></tr> <tr><!-- next row for fieldtag=r --> <td class="bibInfoLabel" valign="top" width="20%">Descripció</td> <td class="bibInfoData"> 2 vols. (538, 552 p.): quadres</td></tr> <tr><!-- next row for fieldtag=i --> <td class="bibInfoLabel" valign="top" width="20%">ISBN</td> <td class="bibInfoData"> 978849316030X (o.c.)</td></tr> <tr><!-- next row for fieldtag=i --> <td><br /></td> <td class="bibInfoData"> 9788493160333 (v. 1)</td></tr> <tr><!-- next row for fieldtag=i --> <td><br /></td> <td class="bibInfoData"> 8493160326 (v. 2)</td></tr></tbody></table>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6366529092355491274.post-49944362276655233402008-05-19T01:02:00.009+02:002008-12-09T01:33:37.870+01:00GRAMMATICA ET DICTIONARIUM<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGByoXzn2zO9sH-pwj62iIsDZoJt2CX6n9AQBXiqFUtihX9fa3HR4JPpDqnFswT6Jv9YiXnNWr6HkeJqdV4krS-tPH_8yyBc2rspzJZWAPpfcRjJhGQ50Ne4RNL3Qaq4CPFJTwTuToRk9J/s1600-h/Grammatica+Latina+%28portugu%C3%A9s%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGByoXzn2zO9sH-pwj62iIsDZoJt2CX6n9AQBXiqFUtihX9fa3HR4JPpDqnFswT6Jv9YiXnNWr6HkeJqdV4krS-tPH_8yyBc2rspzJZWAPpfcRjJhGQ50Ne4RNL3Qaq4CPFJTwTuToRk9J/s320/Grammatica+Latina+%28portugu%C3%A9s%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202209319378440594" border="0" /></a><span lang="EN-GB"><em></em></span><span style="" lang="FR">Com hem dit, triar d'entre les formes que es donen en les llengües romàniques una variant <span style="font-style: italic;">comuna</span> segons uns criteris universalment acceptables no és una tasca fàcil. Problemes en eixe sentit apareixen ja a l'hora de posar-li títol al nostre projecte de gramàtica neollatina. Caldrà </span><span style="" lang="FR">titular-la <i>grammatica</i> (amb dos ems, com en italià <i>grammatica</i>, o en francés <i>grammaire </i>-en francés pronunciat amb una sola em!-), o bé gramatica (amb una em, com en portugués i castellà <i>gramática, </i>en valencià<i> gramàtica, </i>o en romanés <i>gramati</i></span><i><span lang="FR" style="font-family:Georgia;">că</span></i><span lang="FR" style="font-family:Georgia;">)? A més, caldrà</span><span style="font-family:Georgia;"> afegir un accent gràfic sobre la segona a? I hauria de ser agut (á) o greu (à)? </span><span lang="IT" style="font-family:Georgia;">Les possibilitats són, per tant, al menys sis: grammatica, grammática, grammàtica, gramatica, gramática, gramàtica. </span><span style="font-family:Georgia;">Quina forma triar?</span><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Georgia;">Com ja hem dit, al projecte "Neolatino" no li correspon realitzar eixe tipus de tries. Per això, i davant la necessitat de posar-li un títol a la gramàtica, sembla necessari emprar el <span style="font-weight: bold;">llatí clàssic</span> en casos així fins que l'ús establisca unes formes neollatines estàndards. Per tant, parlarem de la <span style="font-style: italic;">Grammatica Neolatina</span> i del <span style="font-style: italic;">Dictionarium Neolatinum</span>. I per la mateixa raó he reanomenat este blog amb l'expressió llatina <span style="font-style: italic;">Neolatinus.</span><br /></span></p>Jordi Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/07880481439907886434noreply@blogger.com0