divendres, 11 de gener del 2008

UNA VARIANT COMPOSICIONAL PLANIFICADA

Diversos camins podrien conduir al món llatí cap a una varietat lingüística comuna que servira d'intercomunicació entre els parlants de les llengües romàniques:

  • Reprendre l'antic llatí.
  • Adoptar una de les llengües romàniques actuals:
    • la més influïent internacionalment (francés), o
    • la més parlada (castellà), o
    • la més "central" entre totes (el valencià), o
    • la més semblant al llatí (italià), o bé
    • altres llengües, segons altres criteris.
  • Desenvolupar una nova varietat composicional, mescla de les llengües romàniques. La mescla pot sorgir:
    • pel contacte oral de parlants de distintes varietats (com l'antiga koiné grega, o el portunyol entre Brasil i Uruguai),
    • pel contacte escrit de parlants de distintes varietats (com la llengua escrita alemanya),
    • de manera planificada amb una sel·lecció de formes per part d'un agent estandaritzador (com els estàndards del romanx, ladí, el basc).

El meu projecte “Neolatino” pretén desenvolupar una variant comuna, mescla de les llengües romàniques, seguint uns criteris objectius i universals, i proposar-la al món neollatí. No obstant, davant de la dificultat de trobar uns tals criteris, i la meua mancança d'autoritat en matèria de codificiació del llatí modern, és necessari incloure distintes variants quan siga impossible triar una forma segons uns criteris universals, per a que siga així el propi usuari de la llengua el que faja la tria. Per tant, la meua proposta de llengua comuna serà composicional i polimòrfica. Només el temps dirà si aquesta proposta serà acceptada, si contribuirà a crear un altre estàndard, o si no tindrà cap repercussió.

Al mateix temps, el projecte “Neolatino” anima als parlants de les llengües romàniques a participar activament en el procés de convergència usant la seua pròpia variant i simplement evitant formes que pugueren ser difícils d'entendre per part d'altres parlants i emprant altres formes més generalment comprensibles (formes bé provinents de dialectes de la seua llengua, de la seua llengua antiga, o d'altres llengües neollatines).