dilluns, 19 de maig de 2008

GRAMMATICA ET DICTIONARIUM

Com hem dit, triar d'entre les formes que es donen en les llengües romàniques una variant comuna segons uns criteris universalment acceptables no és una tasca fàcil. Problemes en eixe sentit apareixen ja a l'hora de posar-li títol al nostre projecte de gramàtica neollatina. Caldrà titular-la grammatica (amb dos ems, com en italià grammatica, o en francés grammaire -en francés pronunciat amb una sola em!-), o bé gramatica (amb una em, com en portugués i castellà gramática, en valencià gramàtica, o en romanés gramati)? A més, caldrà afegir un accent gràfic sobre la segona a? I hauria de ser agut (á) o greu (à)? Les possibilitats són, per tant, al menys sis: grammatica, grammática, grammàtica, gramatica, gramática, gramàtica. Quina forma triar?

Com ja hem dit, al projecte "Neolatino" no li correspon realitzar eixe tipus de tries. Per això, i davant la necessitat de posar-li un títol a la gramàtica, sembla necessari emprar el llatí clàssic en casos així fins que l'ús establisca unes formes neollatines estàndards. Per tant, parlarem de la Grammatica Neolatina i del Dictionarium Neolatinum. I per la mateixa raó he reanomenat este blog amb l'expressió llatina Neolatinus.