dimarts, 12 de maig de 2009

ROMANCE VS ROMANICO


De la comparació (vid infra) dels derivats de ROMA utilitzats en les distintes llengües romàniques per a referir-se a sí mateixes, o siga, a la llengua vulgar en contraposició al llatí culte, es desprén que la designació més general i primitiva és ROMANCE, derivada del llatí ROMANICE (LOQUI) "parlar en romà".
Derivats de ROMANICE es conserven en portugués (romance), castellà (romance), català (romanç), francés (roman)



PORTUGUÉS:
Romance: s. m. Língua ou conjunto de línguas derivadas do latim.
Românico: adj. Diz-se das línguas derivadas do latim (espanhol, francês, italiano, português, romeno, etc.). Relativo a essas línguas. s. m. Conjunto das línguas novilatinas.

CASTELLÀ:
Romance: (Del lat. romanĭce, en románico). 1. adj. Se dice de las lenguas modernas derivadas del latín, como el español, el italiano, el francés, etc. Usado también como sustantivo masculino.
Románico.
2. m. Idioma español.
Románico:
(Del lat. romanĭcus, romano). 1. adj. Se dice de las lenguas derivadas del latín y de sus correspondientes manifestaciones literarias y culturales. 2. adj. Perteneciente o relativo a dichas lenguas y a sus manifestaciones literarias y culturales.

VALENCIÀ:
Romanç:
(del ll. romanice 'a la romana', aplicat als parlars de les nacions romanitzades). m Nom amb què era designat l'idioma vulgar als països de la Romània quan ja s'havia diferenciat clarament del llatí.
Romànic: (de romà).
m Llengües derivades del llatí parlat, anomenat vulgar, no del llatí clàssic: romanès, dàlmata, italià, sard, retoromànic, francès, francoprovençal, occità, català, castellà, gallec i portuguès; són també dites neollatines.

FRANCÉS:

Roman, romane:
(Ant. romanz. Du lat. médiév. romanice, adv. signifiant « en langue vulgaire » (c'est-à-dire en gallo-roman) p. oppos. au lat.) 1. Adjectif. Au sing. ou au plur. Langue(s) romane(s). Langue(s) vulgaire(s) issue(s) du latin populaire et parlée(s) dans une région quelconque de l'ancien Empire romain d'Occident. Synon. langues néo-latines. 2. Subst. masc. Langue vulgaire parlée en France du VIIIe au XIe s. et qui a précédé l'ancien français. Langue vulgaire parlée dans une région quelconque de la Romania.

ITALIANO:
Romanzo: (Dal fr. ant. romanz, che risale alla loc. del lat. mediev. romanice (loqui) 'parlare al modo romano', poi 'parlare in lingua volgare' (contrapposto a latino)). agg. che è proprio o si riferisce alle lingue derivate dal latino o a una, a un gruppo di esse.
Romanico: (Dal lat. Romani°cu(m) 'proveniente da Roma'). agg. e s. m. [pl. m. -ci] termine che definisce l'arte dell'Europa occidentale dalla fine del sec. X all'inizio del XIII. agg. filol. ⇒ romanzo.

ROMANÉS:
Romanic: (
romanico, germ. romanisch) adj. limbă care îşi are originea în limba latină; neolatin.