dilluns, 19 de maig de 2008

GRAMMATICA ET DICTIONARIUM

Com hem dit, triar d'entre les formes que es donen en les llengües romàniques una variant comuna segons uns criteris universalment acceptables no és una tasca fàcil. Problemes en eixe sentit apareixen ja a l'hora de posar-li títol al nostre projecte de gramàtica neollatina. Caldrà titular-la grammatica (amb dos ems, com en italià grammatica, o en francés grammaire -en francés pronunciat amb una sola em!-), o bé gramatica (amb una em, com en portugués i castellà gramática, en valencià gramàtica, o en romanés gramati)? A més, caldrà afegir un accent gràfic sobre la segona a? I hauria de ser agut (á) o greu (à)? Les possibilitats són, per tant, al menys sis: grammatica, grammática, grammàtica, gramatica, gramática, gramàtica. Quina forma triar?

Com ja hem dit, al projecte "Neolatino" no li correspon realitzar eixe tipus de tries. Per això, i davant la necessitat de posar-li un títol a la gramàtica, sembla necessari emprar el llatí clàssic en casos així fins que l'ús establisca unes formes neollatines estàndards. Per tant, parlarem de la Grammatica Neolatina i del Dictionarium Neolatinum. I per la mateixa raó he reanomenat este blog amb l'expressió llatina Neolatinus.

divendres, 16 de maig de 2008

ENFOCAMENT DESCRIPTIU

Vaig iniciar el projecte "Neolatino" fa quasi dos anys conscient de la ingent tasca que m'esperava però impulsat per la ferma convicció de que un estàndard comú per a totes les llengües romàniques seria factible. He anat estudiant la fonètica, l'ortografia, la morfologia (la sintaxi encara no), el lèxic, així com la història lingüística i sociolingüística de les distintes varietats neollatines i en cada punt he tractat de "descobrir" quina, de totes les formes presents en les distintes varietats neollatines, és la que pertany a eixa llengua comuna que subjau amagada. En molts casos està clar quina és, especialment quan la forma llatina (del llatí clàssic o del vulgar) s'ha mantingut en la majoria de llengües. Però quan en totes o en la majoria d'estes s'ha donat alguna innovació respecte al llatí, no sempre hi ha una clara unanimitat en les evolucions. I en estos casos ens trobem davant de distintes formes i triar-ne una o altra (o la llatina!) implicaria prendre una decisió que a mi no em correspon.

És per això que temps arrere déiem: "El meu projecte “Neolatino” pretén desenvolupar una variant comuna, mescla de les llengües romàniques, seguint uns criteris objectius i universals, i proposar-la al món neollatí. No obstant, davant de la dificultat de trobar uns tals criteris, i la meua mancança d'autoritat en matèria de codificiació del llatí modern, és necessari incloure distintes variants quan siga impossible triar una forma segons uns criteris universals, per a que siga així el propi usuari de la llengua el que faja la tria. Per tant, la meua proposta de llengua comuna serà composicional i polimòrfica."

En eixe sentit cal elaborar una gramàtica i un diccionari neollatins que s'abstinguen de fer una selecció de formes concretes amb les que els potencials usuaris podrien no estar d'acord (cosa que abocaria el projecte al fracàs). Cal oferir-li a l'usuari una presentació conjunta de totes les variants per a que este puga seleccionar per sí mateix les formes que crega convenients. O siga, necessitem una gramàtica i un diccionari neollatins amb un enfocament descriptiu, no prescriptiu.

A més, per tal d'ajudar a l'usuari a valorar i comparar els avantatges i desavantatges de les distintes formes caldria indicar quines formes són més etimològiques, quines són les emprades per més parlants, quines son les lingüísticament més centrals, quines podrien ser més comprensibles, etc. Així s'estaria orientant, recomanant certes formes segons distints criteris a triar per l'usuari, sense caure en la prescripció. Per exemple es recomanaria l'ús dels articles definits lo, el, il i le front a altres formes més particulars (l'article portugués o, que ha perdut la l, o les formes posposades del romanés).

Resumint, el model de llengua comú no existeix subjacent, amagat, i no es pot descobrir i presentar al món neollatí. Cal fer-lo encara, cal triar les seues formes, i això és cosa de tots.
Per això necessitem una gramàtica i un diccionari neollatins amb un enfocament descriptiu, comparatiu i històric (en comptes de normatiu o prescriptiu), que farà possible que els usuaris, lliurement, realitzen un primer acostament mutu i sense imposicions inicien un procés de convergència que amb el temps ja podria dur a un model de llengua comú acceptat per tots.